Et trobo a faltar.
Recordo els diàlegs quan passejàvem pels trossos.
La teva forma de viure i com ens vas instruir en la veritat i la polidesa.
La mentida i la brutícia eren la mateixa cosa despreciable.
Hi ha en aquestes fotos el meu afecte i els llocs que cada dia veies...la bicicleta que t'hi portava...i la teva ànima.
Com es capta l’estimació al Pare en la natura compartida i en el diàleg ple de riquesa i amor del fill vers el Pare
ResponEliminaGràcies per aquest valuós comentari. L'aprecio en la mesura que m'ajuda a centrar la figura del meu pare que sobretot estimava la família i el lloc on va néixer, viure i morir.
EliminaMolt maques les fotos,Àngel. Paisatges del pla d'Urgell, molt nostrats.
ResponEliminaCada dia sento la seva veu...sóc un romàntic sentimental incorregible...Gràcies pel comentari...una gran abraçada cosí i germà!
Elimina