L'ULL DE L'ESCALA

Passant pel Portal de l'Àngel, un carrer comercial de Barcelona, amagat en la foscor d'una escala, un porter. Quan de jovenet em duien a Barcelona hi havia dues figures, dues funcions a la ciutat que prenien la meva curiositat: una la del sereno a les nits, carregat de claus penjades a la cintura i l'altra la del porter impassible, esperant hores i hores en el seu taulell arraconat en un angle de l'escala, per si havia de ser útil a algun veí que hagués de menester un cop de mà.

SOLITUD

Es fan estranys alguns camins

que eren prou trillats.

De tan passar-hi

s'han neulit,

avorrits.

Isolament massa primerenc:

els bancals i les feixes

s'omplen de cendra;

callen els passos

ensopits.

No arriben les paraules

d'aquell cant adés viu;

són himnes sords

marcant el pols.

Solitud.

SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR

Fa temps el meu cunyat em va mostrar aquest indret ple de pau, silenci i armonía natural. Prop de Caldes de Montbui cal pujar al cim del Farell i tornar a baixar cap a l'atra banda. Hi he anat moltes vegades cercant equilibri, per fugir de l'estrès, per meditar...és molt a prop, però molt, de Sabadell, de Terrassa, dels Vallessos, de Barcelona...L'Ajuntament de Caldes per mitja d'unes estudiants d'art entusiastes ens va donar a conèixer la seva església romànica del segle XI el dia 15 d'octubre de 2016 per la Festa Major de Caldes de Montbui. Els frescos moderns de l'altar són obra d'Antoni Vila Arrufat artista de Sabadell que enamorat de la vila s'hi havia establert el 1922. Aquel 15 d'octubre de 2016 es va obrir l'església i una colla de persones hi vam poder accedir per escoltar les estudiants d'art i el seu elogi del temple i les pintures de Vila Arrufat.

 Retaule renaixentista. Hi havia un retaule gòtic però va ser cremat durant la Guerra Civil.

LA FORÇA DEL VENT

Ay, ja ho sé, un títol força convencional per acompanyar aquesta imatge presa a la costa més rocosa de Cadaqués. Havia pensat altres títols: potser "El vent fet arbre" o bé "L'arbre fet de vent" i encara" Vent orgànic" i altres similars...Però la idea no crec que depengui del títol. La idea és clara: Una força aplicada amb constància i assiduïtat (vent) pot moldejar el creixement d'un arbre des que neix,  i creixent sota l'embat d'aquesta força s'ha fet gran ...però ajupit...és a dir d'alguna manera el vent ha dirigit i esculpit la forma i posició del arbre en el decurs de la seva vida. 
Quines forces fan que la nostra vida prengui una o altra direcció? 
Aquesta és la reflexió que em faig avui...