Es fan estranys alguns camins
que eren prou trillats.
De tan passar-hi
s'han neulit,
avorrits.
Isolament massa primerenc:
els bancals i les feixes
s'omplen de cendra;
callen els passos
ensopits.
No arriben les paraules
d'aquell cant adés viu;
són himnes sords
marcant el pols.
Solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada